es demandes com a consumidors han evolucio-nat molt les últimes dècades. Fa 40 anys, la pri-oritat era omplir el cistell d’anar a comprar i fer-ho amb aliments segurs i fiables. Una mica més tard vam començar a interessar-nos pels aspec-tes relacionats amb la salut i, avui dia, ens preo-cupen totes aquestes coses i moltes més, com l’impacte mediam-biental, el benestar animal o el comerç just. Aquesta evolució s’explica en bona part pels canvis que han anat succeint en el nostre entorn. Un d’aquests canvis és la globa-lització, que va entrar en escena aproximadament fa dues dèca-des. Amb l’augment del comerç internacional i la deslocalització de moltes empreses productores, vam començar a veure com molts dels productes que compràvem s’importaven d’altres paï-sos. Això es va convertir en una inquietud per a moltes persones, que recelen dels productes de fora per diferents motius: perquè pensen que són pitjors o menys segurs, per l’impacte sobre el medi ambient que implica transportar-los, per l’efecte negatiu sobre l’economia local, per l’explotació laboral o de recursos… Tot i aquesta preocupació, en l’actualitat, la informació sobre l’origen només s’indica en l’etiqueta d’alguns aliments. A més, en molts es mostra de manera confusa, així que a vegades ens despista. L Com s’ha d’indicar l’origen Com s’ha d’indicar l’origen • País d’origen. Els productes elaborats totalment en un únic país. Per exemple: “Origen: Espanya”. • Lloc de procedència. Qualsevol lloc del qual s’indiqui que procedeix un aliment i que no en sigui el país d’origen. Per exemple, en un peix s’ha d’indicar la zona de pesca de la FAO, així com la denominació d’aquesta zona expressada en termes comprensibles per al consumidor. Per exemple: Atlàntic nord-est o FAO 27. • Raó social: l’adreça de l’empresa. No informa sobre la procedència de l’aliment ni ha d’estar-hi relacionada. Per exemple: Aceitunas El Olivo. C/ de la Fuente, 28080 Madrid. • Aliments en la producció dels quals han intervingut diversos països. Cal indicar el país on s’ha fet l’última transformació o elaboració substancial, però també l’origen de l’ingredient que s’associa inherentment amb el producte. Per exemple: pebrots processats a Espanya. “Origen dels pebrots: Perú”. • Productes en els quals es mostren motius associats a un país, però que procedeixen d’un altre. Cal mostrar-ne l’origen per evitar confusions. Per exemple, galetes que mostren una imatge de l’aqüeducte de Segòvia, però que procedeixen d’Itàlia. • Productes en els quals es mostren motius associats a Espanya, elaborats a Espanya, però l’ingredient principal dels quals (si supera el 50% o ho associem amb el nom de l’aliment) procedeix d’un altre país. Per exemple, galetes amb una imatge de l’aqüeducte de Segòvia, elaborades a Espanya, però amb farina procedent d’Itàlia: “Origen de la farina: Itàlia”. Però no sempre cal... • Aliments en l’envàs dels quals es fan esments geogràfics que no fan referència a l’origen. Per exemple, galetes on s’indica “guanyeu un sorteig a Nova York” i s’hi mostra la bandera dels Estats Units. • Aliments el nom habitual dels quals inclou un lloc geogràfic que en forma part. Per exemple, salsitxes de Frankfurt, galetes daneses o favada asturiana. • Aliments la marca dels quals fa referència a un lloc geogràfic. Per exemple: Garbanzos La Asturiana (tret que resulti enganyós). Continua llegint