ivim constantment exposats a missatges que hem de llegir i interpretar: instruccions, senyals, llistes, mapes, cartells, receptes, fullets publici-taris, programes polítics, pàgines web, revistes, llibres... “Llegir no és una qüestió que es posa de moda amb cada informe Pisa o PIRLS, llegir és el que ens fa humans”, afirma Elena del Pilar Jiménez-Pérez, presi-denta de l’Associació Espanyola de Comprensió Lectora (AECL). I els infants i adolescents espanyols llegeixen. O això, almenys, diuen les dades del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2022 del Ministeri de Cultura i Esport. Segons aquestes dades, el 85,6% dels menors d’entre 10 i 14 anys llegei-xen en el temps lliure de manera freqüent (78,2%) o ocasional (7,4%). I aquestes ràtios, encara que descendeixen, es mantenen en uns nivells alts durant l’adolescència: entre els 15 i els 18 anys, un 67,7% dels joves llegeix amb freqüència i un 12,2% ho fa de manera ocasional. No obstant això, els informes internacionals posen en dubte, d’alguna manera, la credibilitat d’aquestes xifres, ja que els nens i les nenes espanyols estan per sota de la mitjana europea en com-prensió lectora, una habilitat que fa referència a la capacitat per Llegir no consisteix només a ajuntar paraules, sinó a entendre el que vol transmetre un text. I a Espanya, cada cop “entenem menys”. Analitzem les causes d’aquest suspens i com podem millorar. V