nutrició Incompliments i fraus Què hi diu la llei? Segons la legislació –Reglament 1169/2011–, cal indicar el país d’origen o el lloc de procedèn-cia d’un aliment sempre que la falta d’aquesta indicació pugui induir a engany els consumi-dors. Però, en circumstàncies normals, no hi ha necessitat de fer-ho. Per això, la majoria dels aliments no mostra l’origen que tenen. En aquests casos només és obligatori per a alguns en concret, en els quals ha de mos-trar-se sempre, com la mel, la fruita i els vegetals frescos, el peix, la carn, l’oli d’oliva, els ous o la llet i els productes lactis. En principi, des de la nostra posició com a consumidors, po-dem veure la indicació de l’origen com un avantatge indiscuti-ble i potser ens preguntem quins motius pot haver-hi per a no incloure-la en tots els aliments, especialment avui dia, quan l’etiquetatge tendeix a ser cada vegada més transparent. Tan-mateix, la realitat demostra que incloure aquesta informació no sempre és fàcil. Alimentsdelsqualscal mostrar l’origen Incompliments i fraus És obligatori, però no s’indica. En molts productes que es venen a granel és obligatori indicar-ne l’origen; concretament, en vegetals com ara fruites, hortalisses i llegums; també en peixos i en carns (frescos, refrigerats o congelats). No obstant això, hi ha comerços en què la informació que es mostra es redueix solament al nom del producte i el preu, i obvien la resta de les dades obligatòries. Fraus en els productes de més valor. En alguns casos es produeixen molts fraus en els productes d’alt valor econòmic, com l’oli, el vi o el pernil. Un dels exemples més representatius és el del safrà. Una recerca feta el 2016 va mostrar que el 50% de les mostres analitzades eren fraudulentes perquè s’indicava que l’origen era Espanya, quan en realitat es tractava d’un altre de més barat i de pitjors característiques procedent de països com el Marroc, l’Iran o l’Índia. També va ser molt cridaner un cas ocorregut el 2018 a França, on es van vendre 10 milions d’ampolles de vi rosat com si fossin d’aquest país, quan en realitat procedien d’Espanya. Segons les dades d’EIT Food, organització alimentària no governamental que té el suport de la Unió Europea, Espanya és el país de la UE on es registren més casos de frau relacionat amb l’origen. Normalment, de productes interns que s’etiqueten amb orígens que no són certs, com el vi, que suposadament prové d’una província quan realment és d’una altra, o el safrà que suposadament és d’Espanya quan en realitat ve de la Xina. Quan l’engany afecta la seguretat. Quan es comet aquest tipus de delictes, a vegades no es tracta simplement d’un frau relacionat amb l’origen, sinó que també pot afectar la naturalesa del producte, les seves característiques organolèptiques i la seva seguretat. Per exemple, el 2022 es van decomissar a Espanya 10 tones de suposat safrà que, en realitat, estava constituït per brins de gardènia procedents de la Xina modificades per evitar-ne la detecció. Aquesta substància no es considera un aliment a la Unió Europea. Aquest producte no va seguir les vies legals i no va ser sotmès als pertinents controls per assegurar-ne la innocuïtat, cosa que podria haver posat en risc la salut dels consumidors si no s’hagués detectat a temps. Continua llegint Carn: boví, porcí, oví, caprí i aviram de corral (fresca, refrigerada o congelada) Mel Vi Oli d’oliva Ous Peix Aigües minerals naturals Llet i productes lactis Fruites i vegetals frescos