l càncer continua constituint una de les princi-pals causes de mortalitat per malaltia al món. Segons càlculs de la Xarxa Espanyola de Regis-tres de Càncer (REDECAN), el 2023 se’n registra-ran 279.260 nous casos: el 2040, la incidència ascendirà a 341.000 nous malalts. Afortunadament, la probabilitat de sobreviure després del di-agnòstic és elevada. Les últimes dades del REDECAN xifren la ta-xa de supervivència neta dels pacients a cinc anys en un 55,3% en els homes i en un 61,7% en les dones. La supervivència s’ha duplicat els últims 40 anys i és probable que, encara que lenta-ment, continuï augmentant els pròxims anys. La Societat Espa-nyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) calcula que, cada any, més de 100.000 persones superen un càncer al nostre país. En total, hi ha més de dos milions de supervivents. E Els pioners d’Europa Incorporar-se a la vida normal després de superar un càncer no és fàcil. Fins fa poc, aquelles persones que deixaven enrere la malaltia s’enfrontaven a obstacles financers, discriminació laboral i limitacions acadèmiques. L’aprovació al juny del dret a l’oblit oncològic pretén posar remei a aquestes situacions. Els pioners d’Europa Entre els països europeus, França és el referent en la protecció del dret a l’oblit oncològic. “Van iniciar aquest camí legal el 2016 i, des de llavors, ja han fet adaptacions i modificacions, com, per exemple, que els supervivents no hagin d’esperar 10 anys des de la remissió per a accedir a l’oblit oncològic, sinó cinc anys; o que els pacients en remissió que mantenen teràpies d’hormones o immunoteràpia també puguin acollir-se a la llei”, exposa Alexandra Carpentier, de la Fundació Josep Carreras. A més, matisa, França té la convenció Aeras, “un conveni de col·laboració entre l’administració pública, les federacions professionals de banca i assegurances i les associacions de pacients i consumidors. Aquests, en conjunt, marquen l’avanç de les directrius, lleis i regulacions”. El 2019, Bèlgica va aprovar una norma que regula el dret a l’oblit oncològic: el Centre Federal d’Experiència en Atenció Mèdica estableix diferents escenaris per a accedir a aquest dret, que varien des d’un fins a vuit anys. D’altra banda, Portugal també va promulgar una legislació similar el 2021, que estableix un període de 10 anys després de finalitzar el tractament en casos de risc d’agreujament de la salut o superació de la invalidesa. En casos en què el pacient tingui menys de 21 anys, el termini es redueix a cinc anys. Continua llegint