Més esport, millors notes demència en els anys posteriors. En concret, les que tenien una forma física cardiovascular alta –practicaven ciclisme– van retardar en 9,5 anys l’edat de sorgiment de demència, i les que tenien una forma física mitjana la van demorar cinc anys. Una revisió duta a terme pel Departament de Epidemiologia i Salut Pública de la University College de Londres, i que va in-cloure 16 estudis amb informació de 163.797 pacients sense deteriorament cognitiu, va concloure que les persones que van ser físicament més actives al llarg de la vida van reduir un 45% l’arribada de l’Alzheimer. Augmenta la proteïna miraculosa Però per què una vida activa té aquests beneficis? S’ha demos-trat que l’exercici augmenta els nivells de la proteïna BDNF (fac-tor neurotròfic derivat del cervell), que alguns científics conei-xen com el Miracle-Gro (creixement miraculós). El motiu del sobrenom és perquè fomenta la formació i l’emmagatzematge de records i, en general, millora el rendiment cognitiu perquè ajuda les neurones a créixer, alhora que les manté fortes i sanes. L’activitat física allibera una substància anomenada lactat, que té la capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica i arribar al cervell. Allà, les neurones el capten i estimula la producció de la proteïna BDNF. Una recerca de Kirk Erick-son, professor de la Universitat de Pittsburg (Estats Units) i un dels experts més reconeguts sobre la relació que hi ha entre l’exercici i el funcionament cerebral va fer un seguiment du-rant nou anys a 300 adults –tots, homes de 78 anys– amb una bona salut cognitiva. Tots ells van fer de 10 a 14 quilòmetres de caminada setmanal i, després de gairebé una dècada, els seus cervells van presentar més quantitat de matèria grisa. Un altre dels seus estudis va concloure que aquests beneficis també es poden donar en persones sedentàries que van començar tard a practicar exercici. Amb l’edat, l’hipocamp, la part del cervell que emmagatzema la memòria, va encongint-se de manera na-tural. Erickson va observar que un grup cognitivament sa que s’havia iniciat en l’activitat física a 65 anys va experimentar un increment del 2% del volum de l’hipocamp. Aquest augment estava associat a un increment dels nivells de BDNF. Noves neurones Durant molt de temps es va pensar que, una vegada que s’ha completat el desenvolupament dels centres nerviosos, que ocorre a gran velocitat en l’etapa embrionària i durant els pri-mers anys de la infància, fins als dos anys d’edat, ja no es gene-raven més neurones. “Es pensava que en naixíem plens, però que a mesura que passaven els anys les anàvem perdent. Ara, diverses recerques apunten que continuem generant neuro-nes, encara que de forma més lenta i limitada a petites regions del cervell”, explica la doctora en Ciències de l’Esport i investi-gadora de la Universitat de Granada, Irene Esteban Cornejo. Fa un parell d’anys, un equip d’investigadors de la Univer-sitat de Harvard (Estats Units) va publicar un estudi en el qual s’afirmava que l’hipocamp produeix entre 700 i 1.500 neuro-nes noves per dia. Aquest és un nombre molt baix de cèl·lules, però suficient per a mantenir actives moltes connexions del cervell. Gràcies a aquest descobriment, la recerca se centra ara a indagar sobre els mecanismes que són capaços d’esti-mular l’hipocamp, de manera que sigui possible augmentar la producció de neurones. Se sap que una dieta sana i, sobretot, l’exercici físic hi contribueixen. Però també és cert que aques-ta neurogènesi adulta no és suficient per curar, per exemple, l’Alzheimer o altres lesions neurodegeneratives, ja que aques-tes noves neurones no es dirigeixen exactament cap a les zo-nes del cervell que serien més necessàries per al pacient. Ai-xí i tot, poder generar aquestes neurones té beneficis, ja que atorga una enorme plasticitat a tot el circuit cerebral, fet que millora la memòria i l’aprenentatge i mitiga el risc de desen-volupar la demència. La lluita contra l’Alzheimer En una persona amb Alzheimer, una de les formes més comu-nes de demència, es produeixen uns canvis tòxics al cervell que destrueixen l’equilibri saludable que comunica les neu-rones entre si. Els investigadors consideren que aquest pro-cés té a veure amb dues proteïnes anomenades beta-amiloide i tau, que d’alguna manera es tornen tòxiques per al cervell. La proteïna tau anòmala s’acumula i, amb el temps, forma cabdells dins de les neurones. I les beta-amiloides s’agrupen en plaques que s’aglutinen lentament entre les neurones. A mesura que aquestes plaques es propaguen s’interromp la comunicació entre les cèl·lules cerebrals i això ocasiona la pèrdua de funcions, com la memòria. Aquest procés d’acumu-lació de plaques pot començar dècades abans que es detectin els símptomes clínics d’una demència. Hi ha estudis, com el que es va fer a l’Hospital General de Massachusetts i es va pu-blicar a Jama Neurology, que evidencien com l’activitat física disminueix la taxa de pèrdua de teixit cerebral que amb el temps acaba succeint a les persones amb uns nivells alts de placa amiloide al cervell. Aquest estudi va reunir 182 adults en risc de patir demència i se’ls va sotmetre a nivells normals d’activitat física. Uns 8.500 passos diaris van servir per a ob-servar una reducció d’aquesta placa. I durant quant de temps? La vida sedentària és un factor de risc per a les malalties neurodegeneratives. “L’ésser humà sempre ha fet exercici. El nostre cervell ha evolucionat gràcies a l’activitat física que hem fet al llarg de la història. Ara és cert que tenim aven-ços tecnològics i fàrmacs que ens curen, però ens hem obli-dat del més bàsic: menjar bé i practicar esport”, recorda el neuròleg David Ezpeleta. Sortir a caminar, córrer, nedar, ballar, anar amb bicicleta… Es pot triar l’activitat que es vulgui, adaptada als gustos i a les edats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana fer 150 minuts a la setmana d’exercici moderat o vigorós. “No par-lem de passar dues hores fent crossfit en un gimnàs a 60 anys. En general, tots els estudis demostren que sortir de casa i ca-minar a pas lleuger durant 45 minuts al dia ja és suficient per a adquirir tots els beneficis. Això sí, com més dosi d’exercici, més protecció”, recorda l’especialista. La socialització també és molt important a l’hora d’afrontar un envelliment saludable; per això, Ezpeleta recomana que, si és possible, aquesta activitat sempre es practiqui en grup. “Jugar amb amics al futbol –o qualsevol altre esport–, sortir a caminar amb ells o acudir a un gimnàs en el qual estiguem en-voltats de persones ens aportarà un extra”, comenta Ezpeleta. Quin tipus d’exercici és millor? Pel que fa a quin tipus d’exercici és més efectiu, algunes recer-ques van experimentar amb exercicis de resistència, unes al-tres amb aeròbics, però el cert és que encara no s’ha pogut de-mostrar si algun és millor que un altre. De moment, sembla que tots dos funcionen. Un estudi publicat a la revista Jama i elabo-rat per investigadors de la Universitat de Western (Canadà) va provar que la pràctica d’exercicis de resistència dues vegades a la setmana durant 12 mesos va produir una millora significa-tiva en dones cognitivament sanes de 65 a 75 anys. En les que tenien entre 70 i 80 anys i un deteriorament lleu es va veure que, fent els mateixos exercicis de resistència, van començar a millorar abans. En concret, a partir dels sis mesos els resultats ja van ser evidents. És a dir, que l’activitat física tenia més efec-te en aquelles persones amb més risc de demència. Encara que no es pot concloure quin exercici és millor, sí que se’n poden treure algunes conclusions: dependrà de l’edat i de les condicions de salut de la persona, de les seves preferèn-cies i possibilitats. Però, en general, una activitat física regular i sostinguda en el temps, que impliqui un ritme que provoqui un cert esforç, és la clau per a frenar aquest lladre dels records anomenat demència. “Sortir de casa i caminar a pas lleuger 45 minuts al dia és suficient per a adquirir tots els beneficis. Això sí, com més dosi d’exercici, més protecció”. Continua llegint Més esport, millors notes Molts estudis han observat que l’exercici físic pot tenir un efecte en el rendiment dels menors millorant el seu rendiment acadèmic, i fins i tot pot provocar canvis estructurals en el cervell. Una recerca de la Facultat de Ciències de l’Esport de la Universitat de Granada va analitzar 110 nens, d’entre 8 i 11 anys i amb sobrepès o obesitat, per veure l’impacte de l’activitat física als cervells. L’estudi, publicat a la revista Neuroimage, va concloure que els nens que es mantenen en bona forma física i fan exercici constant tenen més matèria grisa i blanca, fet que redunda en un millor rendiment escolar, ja que aquesta àrea, com també l’hipocamp i les regions temporals, estan relacionades amb els processos d’aprenentatge, memòria visual, compressió lectora, desenvolupament del llenguatge i intel·ligència social.