Si té una taca vermella no està dolent. Els marrons són més nutritius. Per saber si està fresc cal veure si sura. El rovell fosc és millor. No augmenta el colesterol. Com es poden conservar bé No augmenta el colesterol. Correcte, aquesta afirmació és certa L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el consum, almenys, d’un ou al dia en un adult sa i uns tres o quatre a la setmana en persones amb colesterol alt. Algunes recerques dels anys setanta aconsellaven no prendre aliments que contenen colesterol perquè creien que incrementaven el colesterol dolent. Avui dia se sap que no és així. Tenir el colesterol alt és conseqüència d’una mala alimentació en general, però sobretot d’una dieta composta per sucres lliures i greixos saturats, ja que aquests greixos afavoreixen la producció de les lipoproteïnes que transporten el colesterol dolent, que és el que pot crear obstrucció de les artèries i restringir el flux sanguini al cor i al cervell. Els greixos insaturats de l’ou tenen un efecte reductor del colesterol. No augmenta el colesterol. Incorrecte, aquesta afirmació és certa L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el consum, almenys, d’un ou al dia en un adult sa i uns tres o quatre a la setmana en persones amb colesterol alt. Algunes recerques dels anys setanta aconsellaven no prendre aliments que contenen colesterol perquè creien que incrementaven el colesterol dolent. Avui dia se sap que no és així. Tenir el colesterol alt és conseqüència d’una mala alimentació en general, però sobretot d’una dieta composta per sucres lliures i greixos saturats, ja que aquests greixos afavoreixen la producció de les lipoproteïnes que transporten el colesterol dolent, que és el que pot crear obstrucció de les artèries i restringir el flux sanguini al cor i al cervell. Els greixos insaturats de l’ou tenen un efecte reductor del colesterol. Els marrons són més nutritius. Incorrecte, aquesta afirmació és falsa No hi ha cap diferència en termes nutritius ni organolèptics (color, sabor, textura i aroma) entre els blancs i els marrons. El color el marca la raça (la genètica) de la gallina. L’única excepció és que les gallines que ponen els ous marrons són més grans que les que ponen els ous blancs, per això els seus ous també són més grans. Els marrons són més nutritius. Correcte, aquesta afirmació és falsa No hi ha cap diferència en termes nutritius ni organolèptics (color, sabor, textura i aroma) entre els blancs i els marrons. El color el marca la raça (la genètica) de la gallina. L’única excepció és que les gallines que ponen els ous marrons són més grans que les que ponen els ous blancs, per això els seus ous també són més grans. El rovell fosc és millor. Incorrecte, aquesta afirmació és falsa El color del rovell pot anar des del groc pàl·lid fins a un taronja fosc, però això no afecta la qualitat de l’ou. La tonalitat té a veure amb l’alimentació de la gallina, ja que els pigments de la seva dieta es dipositen en l’ou. El rovell és més groc quan l’alimentació és a base de blat i més ataronjat quan és a base de blat de moro. El rovell fosc és millor. Correcte, aquesta afirmació és falsa El color del rovell pot anar des del groc pàl·lid fins a un taronja fosc, però això no afecta la qualitat de l’ou. La tonalitat té a veure amb l’alimentació de la gallina, ja que els pigments de la seva dieta es dipositen en l’ou. El rovell és més groc quan l’alimentació és a base de blat i més ataronjat quan és a base de blat de moro. Per saber si està fresc cal veure si sura. Incorrecte, aquesta afirmació és falsa La prova de veure si l’ou sura en un got d’aigua no és fiable. Segons l’Institut d’Estudis de l’Ou, hi ha tres indicadors més bons per a saber-ho. El primer és comprovar la consistència de la clara. Un ou fresc té dues zones a la clara: una de més consistent i una altra de líquida, que es distingeixen bé. Quan l’ou està més fresc, la clara densa és més ferma i gelatinosa. Quan és difícil distingir les dues zones, l’ou està menys fresc. El segon és fixar-se en l’alçada del rovell. Un ou fresc té un rovell semiesfèric sobre la clara densa, i els dos tenen una alçada que destaca sobre la clara líquida. Quan l’ou perd frescor, la membrana del rovell és menys ferma i el rovell s’aplata, fins que s’aplana per complet. El tercer és comprovar l’alçada de la cambra d’aire (la bombolla que es forma a l’interior de la part ampla de l’ou entre la membrana i la closca). Com més petita és aquesta cambra d’aire, més fresc és l’ou. Per saber si està fresc cal veure si sura. Correcte, aquesta afirmació és falsa La prova de veure si l’ou sura en un got d’aigua no és fiable. Segons l’Institut d’Estudis de l’Ou, hi ha tres indicadors més bons per a saber-ho. El primer és comprovar la consistència de la clara. Un ou fresc té dues zones a la clara: una de més consistent i una altra de líquida, que es distingeixen bé. Quan l’ou està més fresc, la clara densa és més ferma i gelatinosa. Quan és difícil distingir les dues zones, l’ou està menys fresc. El segon és fixar-se en l’alçada del rovell. Un ou fresc té un rovell semiesfèric sobre la clara densa, i els dos tenen una alçada que destaca sobre la clara líquida. Quan l’ou perd frescor, la membrana del rovell és menys ferma i el rovell s’aplata, fins que s’aplana per complet. El tercer és comprovar l’alçada de la cambra d’aire (la bombolla que es forma a l’interior de la part ampla de l’ou entre la membrana i la closca). Com més petita és aquesta cambra d’aire, més fresc és l’ou. Si té una taca vermella no està dolent. Correcte, aquesta afirmació és certa Només indica que s’ha trencat algun vas sanguini abans de la posta, no que ha estat fertilitzat, com es pensa. Encara que hagués estat així, un ou ja fertilitzat es pot menjar igualment. Si té una taca vermella no està dolent. Incorrecte, aquesta afirmació és certa Només indica que s’ha trencat algun vas sanguini abans de la posta, no que ha estat fertilitzat, com es pensa. Encara que hagués estat així, un ou ja fertilitzat es pot menjar igualment. Com es poden conservar bé 1. El pitjor lloc per a col·locar-los és a les oueres de plàstic de la nevera, ja que quan obrim i tanquem la porta podem sotmetre’ls a canvis de temperatura. 2. Els hem de guardar a l’interior, en una balda del nivell intermedi o superior, allunyats dels aliments. 3. Si algun ou ha arribat trencat, l’hem de llençar i comprovar abans que els altres no estan tacats. Si ha contaminat algun altre, també els hem de llençar a les escombraries. 4. No cal rentar-los abans de guardar-los, ja que es destrueix la membrana protectora natural que té l’ou. Però sí que els podem rentar just abans de fer-los servir.