Què passa si no plou? ’aigua és el recurs més important per a la vida a la Terra. Més del 70% de la superfície del plane-ta està coberta d’aigua, però la major part és sa-lada. Només el 2,5% és dolça, i una gran part es troba congelada o en aqüífers inaccessibles. És a dir, l’aigua disponible per al consum humà és inferior al 0,01%. I els humans necessitem aigua. És present en pràcticament tots els aspectes de la nostra vida. Té un paper essencial a l’agri-cultura i la ramaderia, la indústria, la sanitat i al manteniment de la salut pública, al turisme i altres formes d’oci. Tots aquests àm-bits estan en perill perquè cada vegada hi ha menys aigua. Més sec i càlid El canvi climàtic antropogènic, és a dir, el que es produeix a con-seqüència de l’activitat humana i, sobretot, per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, és un problema global que ens afecta a tots. L’escassetat de pluges a Espanya s’ha convertit en una preocu-pació cada vegada més urgent, especialment els últims anys, i el mes d’abril del 2023 n’és un exemple. Sol ser el quart mes més plujós de l’any, per darrere dels mesos de tardor. Les pluges pri-maverals coincideixen amb el període de creixement de moltes espècies de cultiu, per tant són imprescindibles per a una bona L Què passa si no plou? La vegetació i la pluja es retroalimenten entre si. La sequera és dolenta per a les plantes i, sense aquestes, mantenir les reserves d’aigua es fa més difícil. En un ecosistema saludable, la vegetació reté l’aigua al sòl amb les arrels; la pluja que es queda al terreny aporta aigua a reserves subterrànies i rius, i les plantes retornen part d’aquesta aigua a l’atmosfera, i així faciliten noves pluges. Els aqüífers nodreixen llacs, llacunes i aiguamolls. Riu avall, l’aigua que arriba transporta quantitats moderades de sediments, que nodreixen els ecosistemes litorals, que també són un refugi de la biodiversitat. Amb menys pluja i més calor, la terra s’asseca i es redueix la vegetació, i el sòl esdevé més vulnerable. Quan plou, l’aigua s’escorre per la superfície. Els aqüífers s’assequen i, d’aquesta manera, també ho fan les llacunes i els aiguamolls. L’aigua de la pluja arrossega la terra i erosiona el sòl; això impedeix que la vegetació torni a assentar-se i es produeix la desertificació. Aigües avall, el riu aporta un excés de sediments al mar i els ecosistemes litorals es desestabilitzen, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat. Continua llegint