port a aquest nou model de vida, cedint terrenys i autoritzant-ho com a centre de serveis socials”, apunta Félix Martín. Actualment, Hispacoop té registrades 10 comunitats en fun-cionament a Espanya i una vintena en diferents fases de des-envolupament. La majoria d’aquests projectes estan situats en entorns rurals, pròxims a les ciutats, on l’adquisició de terrenys resulta més econòmica. Però també hi ha comunitats en ciu-tats com Màlaga, Huelva i Valladolid. “S’està estenent a Espan-ya com una solució que es planteja la població gran per poder decidir ells mateixos com volen viure la resta de les seves vides i amb qui, per evitar així la solitud o ser una càrrega per als fills. Aposten per un envelliment actiu en companyia dels seus amics”, apunta el secretari general d’Hispacoop. Com s’hi accedeix i quant costen El cohousing és un tipus de comunitat on les persones viuen jun-tes en un mateix lloc, però en compte de ser propietaris dels seus habitatges, comparteixen l’ús mitjançant un acord coo-peratiu. En la majoria de comunitats, cada membre té un vot i participa en la presa de decisions sobre com s’administra i s’utilitza l’espai compartit. Per participar en aquests habitatges col·laboratius el millor és integrar-se en una cooperativa des del començament, per a in-volucrar-se així en la concepció del projecte i en el desenvolupa-ment. També és possible adquirir un dret de participació d’una comunitat ja existent quan un dels seus membres renuncia. Els residents contribueixen econòmicament al projecte amb un pagament inicial per a ingressar i una renda mensual des-tinada a cobrir les despeses de subministraments i serveis. Quant costa accedir-hi? No hi ha un preu estàndard, ja que ca-da projecte és independent en termes de costos i serveis que ofereix, per tant depèn de factors com el valor del terreny o el tipus de construcció, fet que determina en gran manera la quo-ta d’ingrés. En general, els preus oscil·len entre els 100.000 i els 250.000 euros. Les quotes mensuals també varien i poden anar des dels 350 euros fins als 900 euros. Aquesta quantitat cobreix tant les despeses individuals –calefacció, aigua i electricitat– com els serveis comuns que se subcontracten, com ara jardiner, neteja, menjador, bugaderia o monitors d’entreteniment. Un habitatge regulat A la gran majoria de les comunitats autònomes, la forma ju-rídica principal utilitzada pels cohousing és la cooperativa de consumidors i usuaris. Per això, els aspectes jurídics i fiscals que els afecten són els propis d’una cooperativa, segons la llei de cooperatives de la comunitat respectiva. El Pla Estatal per a l’Accés a l’Habitatge 2022-2025 ja reconeix aquesta modalitat residencial, però és responsabilitat de les comunitats autòno-mes dotar-les de pressupost. “El resultat ha estat que no totes han optat per aquest model de vida. Només Andalusia, Astú-ries, Canàries, Cantàbria, Galícia i la Comunitat Valenciana han dotat el programa de pressupost”, denuncia Martín. Sense comptar amb el suport de l’Administració per a la pro-moció, el cohousing es converteix en un model costós. Adquirir (i localitzar) el terreny adequat és un dels obstacles principals. Segons Hispacoop, els habitatges col·laboratius en funciona-ment avui dia estan conformats majoritàriament per persones amb recursos econòmics. Però hi ha esperança. Conèixer millor el cohousing està fent canviar de parer alguns ajuntaments, que comencen a ser més flexibles a cedir sòl públic per a aquests projectes. Especial-ment els consistoris de les poblacions petites “estan veient en els habitatges col·laboratius una oportunitat d’assentament de població i possibilitats de creació d’ocupació”, destaca Martín. En absència de sòl públic, l’alternativa és adquirir-lo a pro-pietaris privats. Per facilitar aquest procés, hi ha empreses que ofereixen assessorament i acompanyament integral, des de l’estudi de viabilitat i les reunions informatives inicials fins a la constitució de la cooperativa, la cerca de finançament, l’adqui-sició del sòl, la construcció, l’obtenció de permisos i la gestió del complex una vegada en funcionament. Aquestes empreses poden tenir sòls disponibles i actuar com a gestores de coope-ratives d’habitatge, i oferir projectes clau en mà. Des d’Hispacoop assenyalen que el període mitjà de madu-ració d’un projecte de cohousing és d’uns 10 anys, necessaris per a treballar la cohesió del grup. “La comunitat de persones ha de decidir sobre molts assumptes, tant jurídics i arquitec-tònics com socials. Totes aquestes decisions s’han de prendre consensuant posicions, acceptant les d’uns altres i aportant so-lucions pròpies. Com millor es treballi i més es debati, més co-hesió de grup hi haurà”, reflexiona Martín. Abans de fer el pas cal sospesar els pros i els contres: per descomptat, no totes les persones es poden adaptar a aquest model de convivència. Com se’n pot sortir Depèn de la cooperativa. L’habitual és que quan un soci aban-dona, se li reemborsa l’aportació que va fer per a la compra i construcció del cohousing. Els estatuts regulen com se li retor-narà aquesta quantitat. D’aquesta manera, el nou soci haurà d’abonar l’import que la cooperativa tingui fixat per a accedir, que sol ser semblant al que s’ha abonat al soci sortint. Aques-ta quantitat també es pot actualitzar, però això dependrà de cada comunitat. En cas de defunció, també depèn del que s’indiqui als Esta-tuts. En alguns casos els hereus no tenen dret a aquesta propie-tat, que torna a la cooperativa. En d’altres sí que seria possible traspassar l’habitatge per herència o venent el dret per mitjà de la comunitat. I és que cada cohousing té les seves regles i els seus estatuts. Si vols saber quines comunitats estan actualment en funcionament o en desenvolupament, pots accedir al web d’Hispacoop. Feu clic aquí Continua llegint