Els colors de l’aigua a transferir aigua de la con-ca d’un riu a un altre mit-jançant obres hidràuliques. Segons un estudi de Carles Ibáñez, actual director cien-tífic del Centre en Resilièn-cia Climàtica (CRC) –una ini-ciativa impulsada pel Centre Tecnològic de Catalunya per lluitar contra l’emergència climàtica–, els transvasa-ments poden alleujar l’es-cassetat d’aigua de manera temporal i només en certes àrees, però tenen impactes ambientals greus. Un transvasament im-pedeix el pas de fauna per mitjà de la infraestructura i redueix la diversitat dels ecosistemes aquàtics. Si hi ha espècies invasores en una conca, el transvasament en facilitarà l’expansió. A més a més, el riu que rep l’aigua augmenta d’un volum per al qual no es-tà preparat, per això s’incrementa l’erosió. La conca donant, d’al-tra banda, perd cabal i arriba menys aigua a la desembocadura. Això fa que l’aigua del mar envaeixi aquests terrenys, i implica la salinització del sòl amb el dany ecològic consegüent. El cotó, la fibra natural més utilitzada, presenta una petjada hídrica molt elevada. La roba de cada dia d’una persona pot tenir una petjada hídrica de més de 15.000 litres. Els colors de l’aigua Per mesurar la petjada hídrica d’un producte o activitat, l’aigua que es consumeix es classifica en diferents colors. Aigua blava. És l’aigua de rius i rierols, llacs, llacunes, embassaments i aqüífers, que corre en direcció al mar. Aquesta aigua es pot reutilitzar. Es considera que hi ha petjada hídrica blava quan s’obté de qualsevol font considerada blava i s’evapora o s’incorpora en algun producte que la retingui. Per exemple, l’aigua de reg en productes agrícoles o la que beuen els animals en productes ramaders. Aigua verda. És l’aigua de les precipitacions (pluja o neu) retinguda al sòl, absorbida per les arrels i conservada en els teixits de les plantes. A diferència de l’aigua blava, que és fàcil d’aprofitar, la verda només es pot utilitzar en la producció agrícola. Per exemple, l’aigua que contenen les plantes amb què es fabriquen productes tèxtils, o l’aigua amb què s’alimenta el bestiar, és petjada verda. Aigua grisa. És tota aigua necessària per a diluir un contaminant fins que sigui segur. Comprèn tota forma de contaminació independentment de l’origen. La petjada hídrica grisa no es comptabilitza segons la normativa ISO, encara que molts investigadors consideren que s’hauria d’incloure. Els abocaments procedents de la indústria es corresponen típicament amb la petjada grisa. A més a més, hi ha dos colors inservibles que no es consideren en la petjada hídrica. En un extrem, l’aigua blanca, que és la que s’evapora immediatament després de ploure i no arriba mai a aprofitar-se per a cap altre procés. A l’extrem oposat, l’aigua negra, la que està contaminada per sobre de la seva capacitat. Alguns abocaments tòxics, com el que va ocórrer a Aznalcóllar (Sevilla) el 1998, o les aigües residuals sense tractar com va passar amb el col·lector d’Ontinyent (València) el 2019, serien aigües negres. Font: Programa Mundial de la Unesco d’Avaluació dels Recursos Hídrics. Hughes, 2009. Continua llegint