Com aconsegueixen suplantar la nostra identitat? Com ho podem identificar? Què hi podem fer? Com podem eliminar un perfil fals? Ho podem evitar? I si hi ha continguts sexuals o violents? Correspon denúncia civil o penal? Ens poden indemnitzar? De què dependrà la sanció? On es pot denunciar suplantació d’identitat Com aconsegueixen suplantar la nostra identitat? La suplantació d’identitat a les xarxes socials consisteix a apropiar-se de la identificació d’una altra persona (o empresa) amb motius malintencionats, amb la finalitat d’obtenir dades o informació confidencial, cometre fraus o enganys, causar algun tipus de dany reputacional, ciberassetjament, extorsió o grooming (abús sexual en línia a un menor). Per fer-ho, els delinqüents poden robar les credencials (usuari i contrasenya) del perfil de la víctima i així prenen el control del compte. Per aconseguir-ho, poden recórrer a diferents tècniques i atacs, com els correus electrònics i comunicacions mitjançant phishing. També és possible que l’atacant opti per crear un perfil fals, amb un compte molt semblant al de la víctima. Per fer-ho, utilitza informació que ha pogut aconseguir fàcilment per internet. En aquest cas, no implica el robatori del compte ni dels accessos. Com ho podem identificar? Moltes vegades no som conscients que som víctimes d’una suplantació d’identitat. Per això, és recomanable navegar cada cert temps per les xarxes socials i comprovar si hi ha alguna informació determinada que no ens encaixa o comentaris o publicacions en un compte personal que no hem escrit nosaltres. Una altra bona opció és crear alertes de Google, on podem incloure algunes dades com el nom i cognoms, adreça electrònica o telèfon mòbil. Aquesta alarma es pot configurar perquè ens avisi cada vegada que s’identifiqui un contingut nou a la xarxa on aparegui alguna d’aquestes referències. Moltes vegades són els mateixos contactes qui ens avisen que passa alguna cosa: reben missatges estranys, enllaços sospitosos, publicacions que no quadren amb el perfil, la vida o els gustos de la víctima… En cas de robatori de compte, és més fàcil adonar-se de l’engany perquè el primer pas que solen fer els ciberdelinqüents és canviar la contrasenya d’accés. Què hi podem fer? Si som víctimes d’una suplantació d’identitat, hem de seguir els passos següents: Documentar amb proves tot el que ha passat. El millor és recollir còpies dels correus o missatges amb captures de pantalla i revisar els comptes per a comprovar quins han pogut ser afectats. Denunciar (reportar) el perfil fals a la xarxa social. Explicar als contactes el que ha passat. Així evitarem que es converteixin en possibles víctimes. Denunciar els fets en dependències policials. Com podem eliminar un perfil fals? És imprescindible contactar amb la xarxa social en qüestió, comunicar el que passa, acreditar la nostra identificació i sol·licitar que es tanqui el perfil fals. Cada xarxa social té habilitat el seu procediment per fer-ho, que inclou una sèrie de formularis. Si la resposta rebuda per la plataforma no és satisfactòria, el pas següent és elevar una reclamació mitjançant la seu electrònica de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), amb la documentació que acredita que s’ha contactat, en primer lloc, amb l’empresa. Facebook. Aquesta xarxa social tan popular té un apartat específic on es detallen els passos que cal seguir per a denunciar un compte suplantat o hackejat, i també per a recuperar-ne el control. Google. Per a informar sobre una suplantació d’identitat a Google, s’ha de facilitar l’adreça electrònica, el nom complet, l’URL del perfil que s’ha suplantat i el DNI o passaport amb fotografia. Una vegada enviat l’informe, la companyia investiga el cas i, si cal, pren les mesures oportunes. X (abans Twitter). Aquesta xarxa permet denunciar suplantacions de comptes per mitjà d’un enllaç específic, on es despleguen diverses opcions: un compte es fa passar per mi; un compte es fa passar per algú a qui estic autoritzat a representar; un compte fingeix ser o representar la meva empresa, marca o organització, o la identitat d’una altra persona està sent suplantada a X (abans Twitter). Instagram. Si algú ha creat un compte fent-se passar per un altre, només cal completar un formulari i proporcionar tota la informació sol·licitada, inclosa una foto del DNI o passaport. Aquesta xarxa social només respon a les denúncies que envien les víctimes de la suplantació o els seus representants, si són menors d’edat. Si es vol denunciar la suplantació de la pàgina d’una empresa, s’hauran d’aportar els documents que acreditin la vulneració dels drets intel·lectuals. TikTok. La xarxa d’origen xinès ofereix un formulari en línia per a denunciar un compte de suplantació d’identitat. Continua llegint Ho podem evitar? La seguretat al 100% mai no està garantida, però si seguim una sèrie de recomanacions, podem minimitzar el problema. Per això, és fonamental utilitzar contrasenyes segures i robustes, que combinin caràcters especials, majúscules, minúscules, números… Aquestes claus han de ser diferents i úniques per a cada xarxa social i mai no s’han de compartir amb ningú. Per dotar els comptes de protecció addicional, es recomana activar la doble verificació per a accedir-hi. El més habitual és que sigui per mitjà d’un SMS al telèfon mòbil, o mitjançant aplicacions com Google Authenticator o Microsoft Authenticator. També s’ha de limitar tan com es pugui la informació que ofereix l’usuari a les xarxes socials: amb el nom i una fotografia n’hi ha prou. Cal evitar en tot moment la difusió de l’adreça electrònica i el telèfon mòbil. Continua llegint