QUÈ IMPLICA AQUESTA MALALTIA? Alfredo Lucendo, cap de Secció d’Aparell Digestiu de l’Hospital General de Tomelloso i president de la Societat Europea d’Eso-fagitis Eosinofílica (EUREOS). “De fet, s’estima que a Espanya una de cada 850 persones pateix aquesta patologia”, afegeix. El doctor Lucendo és un dels principals referents d’aquesta malaltia a tot el món. Fa més de 20 anys que investiga l’esofagi-tis eosinofílica i intenta que es conegui més entre la professió mèdica per evitar anys de patiment als pacients que, com Eri-ka, no troben un diagnòstic ni alleujament per als símptomes. “Aquests símptomes poden ser molt variables, però fonamen-talment parlem de disfàgia (dificultat per a empassar) i impac-tació (l’aliment es queda aturat a l’esòfag i no avança cap a l’es-tómac). A aquests símptomes se sumen vòmits, dolor toràcic, reflux…”, explica l’expert, que insisteix en la importància de formar en aquesta malaltia els metges d’atenció primària per poder identificar-la al més aviat possible. “A Espanya hi ha un retard del diagnòstic de dos anys en nens, i de més de set anys en adults”, assenyala Miriam Espino-sa, presidenta de l’Associació Espanyola d’Esofagitis Eosinofíli-ca (AEDESEO) i mare d’un fill amb aquesta malaltia. “Tenim ca-sos de persones que l’han patit des de fa més de 40 anys, quan ni es coneixia ni es tractava”. Erika, per exemple, no ha tingut un diagnòstic fins fa tres anys. “Quan vaig veure a Facebook una pàgina on parlaven d’esofagitis em vaig dir: ‘Això és el que em passa a mi’. Vaig anar a una al·lergòloga, li vaig explicar la meva sospita i vaig tenir la sort que ella sí que sabia en què con-sistia. A partir d’aquí, tot va canviar”, explica. Com es diagnostica Per arribar a aquest diagnòstic, explica el doctor Lucendo, no n’hi ha prou que el pacient presenti els símptomes caracterís-tics de la malaltia. “Cal fer una biòpsia que confirmi una infla-mació densa de l’esòfag, on es distingeixin els eosinòfils, un tipus de cèl·lules del sistema immunitari que es presenten en la malaltia i li donen el nom. Així mateix, cal descartar que pu-gui haver-hi altres causes que hagin produït aquest creixement dels eosinòfils, encara que aquest últim supòsit és molt infre-qüent”, explica. Erika recorda aquelles proves. “Em van fer una endoscòpia i tenia l’esòfag tan inflamat que no podien ni introduir el tub; es-tava tants anys castigant-lo que no n’hi havia prou de desinfla-mar-lo: van haver de ficar-me un expansor que vaig portar du-rant quatre dies. Almenys vaig aconseguir dilatar una miqueta i, a partir d’aquí, sé el que és menjar sense notar que l’aliment s’encalli a la gola”, recorda. Per què ara? A poc a poc, i davant l’increment de casos, s’investiga més so-bre aquesta malaltia. El gran dubte que sorgeix és per què ha fet aparegut; més encara, què és el que ha propiciat que cada vegada la pateixin més persones. Aquesta pregunta ens porta directament a l’origen: quines són les causes? Si, com assen-yalava el doctor Lucendo, aquesta reacció al·lèrgica es produeix habitualment amb la ingesta de determinats aliments –fona-mentalment el gluten i els lactis–, per què és ara, i no abans, quan apareix la malaltia? “Alguna cosa ha passat els últims 40-50 anys que ha modifi-cat el nostre sistema immunitari i ha fet que l’organisme pro-dueixi anticossos davant de determinats elements de la dieta”, exposa l’expert, que assenyala que cal emmarcar-ho en el con-text de la vida moderna. “Cada vegada hi ha menys malalties infeccioses i, en canvi, més patologies amb una alteració del sistema immunitari. Avui, totes les al·lèrgies estan en expansió i també les malalties autoimmunitàries”, comenta. Llavors, per què unes persones la pateixen i d’altres no? “No sabem amb exactitud què és el que dispara la malaltia. Hi ha una càrrega genètica que facilita que alguns individus respon-guin d’una manera exagerada a aquests aliments. Però també hi ha una conjunció de factors ambientals, des dels aliments ultraprocessats fins a problemes amb la microbiota. El pes ambiental, però és més gran que el de la genètica”, reconeix el doctor Lucendo. Hi ha tractament Per sort, hi ha opcions de tractament. El cas d’Erika és repre-sentatiu d’un percentatge elevat de pacients que pateixen la malaltia: “D’entrada, em van retirar el gluten i els lactis. Com a tractament farmacològic, prenc senzillament omeprazol, i em va bé: tinc la sort que el meu cas és del tipus més lleu. Així i tot, te’n queden seqüeles: no t’atreveixes a prendre carns vermelles o medicaments en càpsules…”. La retirada dels aliments que causen el problema és l’op-ció ideal, però, com explica Lucendo, “no és fàcil identificar aquest aliment amb exactitud, ja que no es produeix una reac-ció al·lèrgica immediata després de la ingesta, ni tampoc dis-posem de proves en sang o en pell que determinin la causa. Re-tirar els aliments i anar reintroduint-los i fent endoscòpies per veure si segueix la malaltia és un procés laboriós”. “Pel que fa als medicaments, un 50% dels pacients respon favorablement a l’omeprazol, i no perquè tingui a veure amb els àcids o el reflux, sinó per un mecanisme antiinflamatori que s’ha descobert recentment. És eficaç, barat i segur”, assenyala l’expert. Quan aquest fàrmac no funciona, queda l’opció dels corticoides. “El problema és que els fàrmacs sistèmics, com la cortisona o l’Urbason, causen efectes adversos quan els usem a llarg termini”, analitza. La idea és fer servir corticoides sintètics, com els que s’uti-litzen per a l’asma, que són segurs a llarg termini. “Però hem de tenir en compte que tenen un efecte tòpic, i és complicat untar l’esòfag amb un corticoide. El repte és com administrar-lo, i en aquests moments hi ha diversos fàrmacs que estan en procés. També s’estan desenvolupant molts medicaments biològics (els que s’elaboren amb organismes vius, com ara cèl·lules mo-dificades), però encara no han demostrat que siguin superiors als corticoides”, avança Lucendo. Nous fàrmacs que no arriben Aquí sorgeix un altre problema: l’accés als tractaments, que a Espanya continua retardant-se respecte de la resta d’Europa. Els pacients es queixen de la lentitud amb què Sanitat aprova fàrmacs que ja tenen el vistiplau de l’Agència Europea del Me-dicament (EMA) i que s’estan administrant en altres països, ex-plica Miriam Espinosa: “Són tractaments cars, crònics i per a tota la vida, però hi ha molta demora”. Un retard que confirma Lucendo. “Ja hi ha un fàrmac molt efi-caç i segur i, encara que als assajos han participat massivament pacients espanyols, hem estat els últims, juntament amb Portu-gal, a aprovar-ho”, comenta. Aquesta queixa és una batalla cons-tant. “El retard en l’accés a medicaments que han demostrat ser eficaços i que s’estan utilitzant en altres països no és tolerable. Ara mateix estem pendents d’un nou fàrmac, aprovat per l’EMA, i que a Espanya encara no ha arribat a plantejar-se per a apro-var-lo. Hi ha massa burocràcia”, conclou Espinosa. Continua llegint QUÈ IMPLICAAQUESTA MALALTIA? Continua llegint