Els aliments que ens protegeixen les dents sorbir les vitamines liposolubles (vitamines A, D, E i K) i els àcids grassos essencials (àcid linoleic i linolènic), però no tots els grei-xos són iguals. Els greixos trans, procedents de productes ultra-processats i la brioixeria industrial, i els saturats, que es troben en la carn vermella, la llet sencera, els formatges, la mantega o els ge-lats, tenen la capacitat d’induir inflamació si es mengen en excés. “Aquesta inflamació també afecta les genives i els estudis ens diuen que les persones amb una dieta basada en aquesta mena de greixos poden tenir més risc de patir periodontitis. No obstant això, els greixos insaturats –monoinsaturats o poliin-saturats–, presents en l’oli d’oliva, l’alvocat o el salmó, a més de reduir els triglicèrids i el colesterol LDL, tenen capacitat antiin-flamatòria”, explica la representant de la SEPA. La fruita i el sucre “bo” El tipus de sucre consumit també té un paper important en el desenvolupament de la càries i la inflamació de les genives. Com assenyala Óscar Castro, “els estudis en animals mostren un potencial més alt per a desenvolupar càries de la sacarosa (su-cre comú), comparativament a altres sucres, com la fructosa, la maltosa, la lactosa i la glucosa. Encara que, això sí, és preferible consumir la fruita sencera en comptes d’esprémer-la en sucs, especialment els cítrics (taronja, aranja, llimona o mandarina). Si la prenem en suc, té menys fibra, l’índex glucèmic és més alt (els nivells de sucre en sang augmenten ràpidament) i hi ha més risc de provocar erosió dental”, afegeix. Però si alguna fruita és la preferida de la boca aquesta és, sens dubte, la poma. El mite que aquest aliment és un dentifrici natural té fonament. És a dir, no substitueix una raspallada den-tal correcta, però sí que la complementa. “Es tracta només d’una representació gràfica de la importància que tenen en general els aliments rics en fibra –com la poma, però també la pastanaga o l’api– en la prevenció de la càries, ja que ajuda en l’autoneteja dentària –estimula la producció de saliva– i en l’eliminació de la placa bacteriana. Però sempre tenint en compte que cal conti-nuar rentant-se les dents”, explica Cristina Serrano. Aliments sans, però àcids Alguns aliments consumits habitualment i considerats sans són molt àcids, com la llimona i altres cítrics. Però, encara que són saludables per a l’organisme, i també influeixen positivament en la salut de les genives, poden no ser tan apropiats per a l’esmalt i la dentina de les dents. L’erosió dentària que poden produir els àcids de la dieta depèn sobretot del pH de les diferents substàn-cies i del temps d’exposició a aquest àcid. L’esmalt pot començar a dissoldre’s amb un pH de 5-5,5 (les mandarines presenten un pH de 2,92). “No només es produeixen erosions, sinó que l’àcid també elimina el residu dentinal, que és una substància que tapa els mi-crotúbuls que hi ha a la dentina, i que aïlla la dent. Amb la pèrdua del residu, es produeix hipersensibilitat dentària, en relació amb estímuls tèrmics, i fins i tot en la raspallada”, explica l’odontòloga. Per això és important saber quins són els àcids ocults del menjar i la beguda i, en funció d’això, intentar reduir-ne el con-sum, tant en freqüència com en quantitat. “Per exemple, les per-sones amb hipersensibilitat dental poden reemplaçar els vina-gres de vi i de poma per vinagre balsàmic, que produeix menys erosió dental. En comptes de prendre un kiwi en dejú cada matí, es pot alternar amb altres fruites menys àcides, beure l’aigua amb llimona amb palleta i, després, rentar-se amb aigua abun-dant”, aconsella Serrano. Óscar Castro recomana no raspallar-se les dents immedia-tament després de la ingesta de begudes o aliments àcids. “En condicions normals, al cap de pocs minuts d’ingerir aquests ali-ments àcids hi ha una caiguda del pH –es torna àcid– i la saliva redueix aquesta acidesa fins a retornar els valors a la normalitat en 20-30 minuts. Fins que no transcorren aquests minuts, l’es-malt es troba desmineralitzat i, per tant, més fràgil, per això és recomanable retardar la raspallada fins que es restableixi la re-mineralització”, explica. Tot el dia picant? Després d’ingerir alguns aliments, té lloc un índex salival d’àcid, que es neutralitza posteriorment amb els bicarbonats i fosfats de la saliva, i a partir d’aquí, comença el procés de remineralit-zació de les dents. “Si piquem durant tot el dia, no donem temps perquè les dents arribin a remineralitzar-se entre àpat i àpat, i poden ser més susceptibles a les càries, per això seria important allunyar els àpats entre si”, recomana Cristina Serrano. El sistema nerviós autònom controla la producció de saliva. La secreció més alta es dona abans dels àpats, durant i després. Per això, “encara que ens raspallem les dents a la nit, quan dor-mim se secreta considerablement menys quantitat de saliva que durant el dia. Per tant, com que es redueix la quantitat de sali-va, també es redueix la capacitat protectora. Per aquesta raó la ingesta de dolç a la nit, abans d’anar al llit, pot ser més perillosa que si la fem durant el dia”, analitza. Alerta amb algunes begudes “Observem erosions molt importants en les dents d’adolescents i adults joves pel consum de begudes refrescants, sobretot pels refrescos de cola. Aquestes begudes contenen àcid cítric, àcid fosfòric o àcid maleic, substàncies amb un pH molt àcid (2-3)”, explica Cristina Serrano. Fins a un 17% dels adolescents del Regne Unit presenten erosions dentals associades a aquesta me-na de begudes. Però el problema és pitjor encara en els esportistes. Una re-cerca nord-americana en atletes universitaris destaca que el 35% presenten erosió dentària associada a les begudes isotòni-ques. “A més a més, en solen beure en els moments de més des-hidratació, després de fer exercici físic, per tant l’efecte protector que podria tenir la saliva contra l’àcid és molt més baix, i per això les erosions són més grans”, destaca. El tipus i la quantitat d’àcid que porten aquestes begudes, a més dels sucres afegits, determinaran la capacitat que tenen per a dissoldre l’esmalt. També, les quantitats ingerides. Com des-taca el president del Consell General de Dentistes d’Espanya, “el consum esporàdic i responsable d’aquestes begudes té un efecte insignificant sobre l’esmalt dental, però l’abús sí que incremen-ta les possibilitats de desmineralització i l’aparició de càries o d’erosió dental i sensibilitat”. Alimentació dura o tova? Independentment de la composició, alguns aliments poden ser perjudicials per a la salut oral per la capacitat que tenen d’ad-herir-se a les dents i per tenir una consistència enganxosa, que afavoreix que els bacteris mantinguin l’alliberament d’àcid i que comenci el procés de desmineralització i l’aparició consegüent de càries. “Les dietes més toves són pitjors que les que reque-reixen un esforç i treball més gran de la musculatura perioral i mandibular. S’associen amb més risc de càries i de malalties periodontals. Per això, entre altres motius, és important mante-nir una capacitat masticatòria adequada, reposant les dents ab-sents, per a evitar empitjorar la situació”, explica Óscar Castro. Així i tot, els aliments més fibrosos, com les pomes, produeixen menys residus en les dents i, a més, estimulen la producció de saliva, perquè cal treballar més per a poder-los mastegar i de-glutir, i això contribueix a la neteja de les dents. “En el cas de la canalla petita, forçar la masticació té una importància vital, ja que estimula el creixement adequat del complex maxil·lofacial, que està estretament relacionat amb l’articulació de fonemes en la parla”, recorda l’odontòloga Cristina Serrano. Si mengem aliments àcids, hem d’esperar-nos entre 20 i 30 minuts per a raspallar-nos les dents. Continua llegint Els aliments que ens protegeixen les dents Proteïnes. Menjar les quantitats necessàries de proteïna ajuda que els menors desenvolupin la dentadura correctament. També prevé el retard en l’erupció de les dents i ajuda que les peces siguin més fortes i resistents. Fluor. Aquest mineral disminueix el risc de càries. Això es deu al fet que remineralitza l’esmalt dental i disminueix la capacitat dels bacteris per a produir àcid. Alguns aliments amb alt contingut de fluor són el peix, alguns tipus de te i la llet. Aliments cruixents. Els menjars cruixents amb un alt contingut de fibra ajuden en la neteja natural de dents i genives. A més, estimulen la salivació. Alguns d’aquests són la poma, la pastanaga i el cogombre. Riboflavina. El dèficit de la vitamina B2 ocasiona inflamació en la llengua i els llavis, i també l’aparició de clivells en aquests. Aliments com els ous, els lactis, les carns magres i els vegetals de fulla verda són rics en aquesta vitamina. Aigua. És indispensable per a mantenir una bona salut i nutrició. A més de mantenir tot l’organisme hidratat, afavoreix la producció de saliva i regula la reproducció de bacteris a la boca. Menys aliments ensucrats. Aquests productes, especialment els que estan més temps a la boca, com els caramels, xiclets i similars, augmenten el risc de càries. Font: Javier Ortiz de Urbina, especialista en Odontologia i Implantologia. Continua llegint