electricitat procedeix de plantes tèrmiques, que consumeixen petroli i emeten grans quantitats de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera. A més a més, la descàrrega de la salmorra –re-sidu de la dessalinització– genera un excés de salinitat a l’en-torn marí i causa impactes greus a la biodiversitat litoral. Si la dessalinitzadora fa servir mètodes tèrmics, aquesta salmorra surt a una temperatura molt elevada, que també genera danys sobre la vida marina. Els aqüífers, en perill Pel que fa als conreus de regadiu, habitualment es proveeixen d’aigua procedent d’aqüífers, tenen una regeneració lenta, en-cara més en temps de sequera. És el cas de Doñana. En el seu entorn es localitzen més de 3.500 hectàrees dedicades al rega-diu, la majoria obté l’aigua de reg de l’aqüífer que nodreix el Parc Nacional, i una proporció important de l’aigua de reg procedeix de pous il·legals. Segons Eloy Revilla, director de l’Estació Biolò-gica de Doñana del Consell Superior d’Investigacions Científi-ques (CSIC), “cal reduir de manera urgent la quantitat d’aigua que s’extreu de l’aqüífer fins a uns nivells que permetin iniciar la recuperació. Només així, l’explotació podrà ser sostenible a curt, mitjà i llarg termini”. Reduir la demanda d’aigua d’aquestes àrees es converteix en una necessitat urgent, que es pot satisfer canviant, per exemple, el model de producció agrícola. En tot cas, i de forma més general, cal implementar mesu-res que assegurin una captació i un emmagatzematge de l’ai-gua millors: el desenvolupament de tecnologies i pràctiques que promoguin un ús molt més racional, eficient i sostenible d’aquest recurs vital, com ara canviar la producció d’aliments de regadiu per secà, evitar malbarataments superflus d’aigua o fer servir la millora genètica a les plantes perquè els conreus siguin més tolerants a la sequera. És fonamental adoptar com-portaments responsables en les pràctiques agrícoles, rama-deres, industrials, empresarials i en la vida quotidiana. La se-quera és un efecte del canvi climàtic i qualsevol acció dirigida a mitigar els seus efectes suma. Què hi podem fer? El canvi climàtic és un efecte global, encara que les causes i conseqüències estan distribuïdes de manera molt desigual. La major part de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle són a càrrec d’uns pocs països, unes poques empreses i certs estils de vida d’una minoria de persones. Com a consumidors, però, podem contribuir a l’estalvi d’ai-gua en la nostra vida quotidiana. Petits gestos que, si es ge-neralitzen, poden marcar una diferència. Algunes accions simples les coneix tothom: tancar l’aixeta quan no sigui ne-cessària, optar per una dutxa en lloc d’un bany, fer servir els electrodomèstics de manera més eficient, reutilitzar l’aigua d’algunes activitats, com ara regar les plantes amb l’aigua de bullir verdures o ous —sense oli ni sal— o netejar el terra amb l’aigua recollida del lavabo o de la dutxa. Però, a més d’aquests petits gestos, tenim a la mà la capaci-tat d’influir en l’impacte sobre el recurs hídric, amb el nostre consum. Evitar la compra de productes amb una petjada hídri-ca elevada i optar per alternatives més sostenibles és, proba-blement, una de les mesures més efectives. Prioritzar els pro-ductes de temporada, de secà, o conreats a zones sense proble-mes de proveïment d’aigua és una alternativa més sostenible. Pel que fa a l’alimentació, cal recordar l’enorme importància d’evitar malbarataments innecessaris: fins a un 30% del men-jar que es compra a Espanya acaba a les escombraries i, amb el menjar, també tota l’aigua que s’ha fet servir per a produir-lo. Els canvis en el consum de roba també poden marcar una diferència notable. Encara que el cotó és la fibra natural més utilitzada, també presenta una petjada hídrica molt elevada. La roba de cada dia d’una persona mitjana pot tenir una petjada hídrica de més de 15.000 litres. Per això, cuidar la roba perquè duri el màxim possible, arreglar-la quan s’espatlli, evitar com-prar roba que no ens hem de posar i, quan no la usem, rega-lar-la o donar-la són algunes de les possibles solucions. També podem reduir la petjada hídrica si triem unes va-cances més sostenibles: turisme cultural o opcions de platja o muntanya... Alguns centres vacacionals suposen una des-pesa excessiva d’aigua, com els grans complexos turístics, parcs aquàtics o camps de golf. Aquests últims, per exemple, no només tenen un gran impacte ambiental en el moment de la construcció, sinó que per a mantenir-los es requereixen unes quantitats d’aigua molt elevades. Un camp de golf de 18 forats pot consumir en un sol dia el que consumeix una casa espanyola mitjana durant 25 anys, segons un estudi de 2014 de l’investigador Carlos Peña, de la Universitat de La Salle. Les piscines privades, per la seva condició exclusiva, també con-sumeixen grans quantitats d’aigua per persona; en aquest cas, són preferibles les piscines públiques. Petjada hídrica d’alguns aliments Un camp de golf de 18 foratspot consumir en un sol diael mateix que consumeix una casa espanyola durant 25 anys. Continua llegint Petjada hídrica d’alguns aliments Font: Diverses investigacions. R. Ibidhi, H. Ben Salem, 2020; Mekonnen MM, Hoekstra AY, 2010, Moreno-Ortega, 2019. en litres per quilo = 1.000 litres