es de petita vaig tenir proble-mes amb el menjar. Recordo estar atabalada perquè ha-via de fer la comunió i no po-dria empassar-me la forma”. Així recorda Erika Carayol, de 44 anys, la seva infància, un temps en què no era capaç de verbalitzar què li passava ca-da vegada que menjava. “La primera consulta amb un especialista va arribar en l’adoles-cència; va ser un otorrinolaringòleg qui em va dir que no tenia cap problema. La metges-sa de capçalera em deia que era anorèxia o bulímia, i tots em recomanaven consultar el psicòleg. I jo seguia sense poder empassar, alimentant-me a base de purés, aliments tri-turats i batuts. De tant en tant tocava anar a urgències perquè no podia ni empassar-me l’aigua. Ningú sabia el que em passava”. Va començar com una malaltia rara, però l’augment de casos dels últims anys ha fet que se’n parli cada cop més. T’expliquem com es tracta aquesta malaltia en què l’esòfag s’inflama per una reacció al·lèrgica. D